learnxinyminutes-docs/ca-es/go-ca.html.markdown

465 lines
17 KiB
Markdown

---
name: Go
category: language
language: Go
lang: ca-es
filename: learngo-ca.go
contributors:
- ["Sonia Keys", "https://github.com/soniakeys"]
- ["Christopher Bess", "https://github.com/cbess"]
- ["Jesse Johnson", "https://github.com/holocronweaver"]
- ["Quint Guvernator", "https://github.com/qguv"]
- ["Jose Donizetti", "https://github.com/josedonizetti"]
- ["Alexej Friesen", "https://github.com/heyalexej"]
- ["Clayton Walker", "https://github.com/cwalk"]
- ["Leonid Shevtsov", "https://github.com/leonid-shevtsov"]
translators:
- ["Xavier Sala", "http://github.com/utrescu"]
---
Go es va crear degut a la necessitat de fer la feina ràpidament. No segueix
la darrera tendència en informàtica, però és la nova forma i la més ràpida de
resoldre problemes reals.
Té conceptes familiars de llenguatges imperatius amb tipat estàtic. És ràpid
compilant i ràpid al executar, afegeix una forma fàcil d'entedre de
concurrència per CPUs de diferents núclis i té característiques que ajuden en
la programació a gran escala.
Go té una gran llibreria de funcions estàndard i una comunitat d'usuaris
entusiasta.
```go
// Comentari d'una sola línia
/* Comentari
multilínia */
// La clausula `package` apareix sempre a sobre de cada fitxer de codi font.
// Quan es desenvolupa un executable en comptes d'una llibreria el nom que
// s'ha de fer servir de `package` ha de ser 'main'.
package main
// `import` es fa servir per indicar quins paquets de llibreries fa servir
// aquest fitxer.
import (
"fmt" // Un paquet de la llibreria estàndard de Go.
"io/ioutil" // Les funcions ioutil de io
m "math" // La llibreria de matemàtiques que es referenciarà com a m.
"net/http" // Si, un servidor web!
"os" // funcions per treballar amb el sistema de fitxers
"strconv" // Conversions de cadenes
)
// La definició d'una funció. `main` és especial. És el punt d'entrada per
// l'executable. Tant si t'agrada com si no, Go fa servir corxets.
func main() {
// Println imprimeix una línia al canal de sortida.
// Es qualifica amb el nom del paquet, fmt.
fmt.Println("Hola món!")
// Crida a una altra funció dins d'aquest paquet.
mesEnllaDeHola()
}
// Els paràmetres de les funcions es posen dins de parèntesis.
// Els parèntesis fan falta encara que no hi hagi cap paràmetre.
func mesEnllaDeHola() {
var x int // Declaració d'una variable.
// S'han de declarar abans de fer-les servir.
x = 3 // Assignació d'una variable
// Hi ha una forma "Curta" amb :=
// Descobreix el tipus, declara la variable i li assigna valor.
y := 4
sum, prod := learnMultiple(x, y) // La funció retorna dos valors.
fmt.Println("sum:", sum, "prod:", prod) // Sortida simple.
aprenTipus() // < y minuts, aprèn més!
}
/* <- comentari multilínia
Les funcions poden tenir paràmetres i (multiples!) valors de retorn.
Aquí `x`, `y` són els argumens i `sum` i `prod` són els valors retornats.
Fixa't que `x` i `sum` reben el tipus `int`.
*/
func learnMultiple(x, y int) (sum, prod int) {
return x + y, x * y // Retorna dos valors.
}
// Alguns tipus incorporats i literals.
func aprenTipus() {
// Normalment la declaració curta et dóna el que vols.
str := "Learn Go!" // tipus string
s2 := `Un tipus cadena "normal" pot tenir
salts de línia.` // El mateix tipus
// literals Non-ASCII literal. El tipus de Go és UTF-8.
g := 'Σ' // El tipus rune, és un àlies de int32 conté un caràcter unicode.
f := 3.14159 // float64, un número de 64 bits amb coma flotant IEEE-754.
c := 3 + 4i // complex128, representat internament amb dos float64.
// Sintaxi amb var i inicialitzadors.
var u uint = 7 // Sense signe, però depèn de la mida com els int.
var pi float32 = 22. / 7
// Conversió de tipus amb declaració curta.
n := byte('\n') // byte és un àlies de uint8.
// Les taules tenen mida fixa en temps de compilació.
var a4 [4]int // Taula de 4 enters inicialitzats a zero.
a3 := [...]int{3, 1, 5} // Taula inicialitzada amb tres elements
// amb els valors 3, 1, i 5.
// Els "Slices" tenen mida dinàmica. Tant les taules com els "slices"
// tenen avantatges però és més habitual que es facin servir slices.
s3 := []int{4, 5, 9} // Compara amb a3. Aquí no hi ha els tres punts
s4 := make([]int, 4) // Crea un slice de 4 enters inicialitzats a zero.
var d2 [][]float64 // Només es declara però no hi ha valors.
bs := []byte("a slice") // Sintaxi de conversió de tipus.
// Com que són dinàmics es poden afegir valors nous als slices.
// Per afegir-hi elements es fa servir el mètode append().
// El primer argument és l'slice en el que s'afegeix.
// Sovint ell mateix com aquí sota.
s := []int{1, 2, 3} // Un slice amb tres elements.
s = append(s, 4, 5, 6) // Ara s tindrà tres elements més
fmt.Println(s) // El resultat serà [1 2 3 4 5 6]
// Per afegir un slice dins d'un altre en comptes de valors atòmics
// S'hi pot passar una referència a l'altre slice o un literal acabat
// amb tres punts, que vol dir que s'ha de desempaquetar els elements
// i afegir-los a "s"
s = append(s, []int{7, 8, 9}...) // El segon argument és un slice
fmt.Println(s) // El resultat ara és [1 2 3 4 5 6 7 8 9]
p, q := aprenMemoria() // Declara p i q com a punters de int.
fmt.Println(*p, *q) // * segueix el punter fins a trobar els valors
// Els "Mapes" són taules dinàmiques associatives com els hash o els
// diccionaris d'altres llenguatges.
m := map[string]int{"tres": 3, "quatre": 4}
m["un"] = 1
// En Go les variables que no es fan servir generen un error.
// El subratllat permet fer servir una variable i descartar-ne el valor.
_, _, _, _, _, _, _, _, _, _ = str, s2, g, f, u, pi, n, a3, s4, bs
// És útil per descartar algun dels valors retornats per una funció
// Per exemple, es pot ignorar l'error retornat per os.Create amb la idea
// de que sempre es crearà.
file, _ := os.Create("output.txt")
fmt.Fprint(file, "Així es pot escriure en un fitxer")
file.Close()
// La sortida compta com a ús d'una variable.
fmt.Println(s, c, a4, s3, d2, m)
aprenControlDeFluxe() // Tornem.
}
// A diferència d'altres llenguatges les funcions poden retornar valors amb
// nom. Assignant un nom al valor retornat en la declaració de la funció
// permet retornar valors des de diferents llocs del programa a més de posar
// el return sense valors
func aprenRetornAmbNoms(x, y int) (z int) {
z = x * y
return // el retorn de z és implícit perquè ja té valor
}
// Go té un recollidor de basura.
// Té punters però no té aritmetica de punters
// Es poden cometre errors amb un punter a nil però no incrementant-lo.
func aprenMemoria() (p, q *int) {
// Els valors retornats p i q són punters a un enter.
p = new(int) // Funció per reservar memòria
// A la memòria ja hi ha un 0 per defecte, no és nil.
s := make([]int, 20) // Reserva un bloc de memòria de 20 enters.
s[3] = 7 // Assigna un valor a un d'ells.
r := -2 // Declare una altra variable local.
return &s[3], &r // & agafa l'adreça d'un objecte.
}
func expensiveComputation() float64 {
return m.Exp(10)
}
func aprenControlDeFluxe() {
// Els "If" necessiten corxets però no parèntesis.
if true {
fmt.Println("ja ho hem vist")
}
// El format del codi està estandaritzat amb la comanda "go fmt."
if false {
// Pout.
} else {
// Gloat.
}
// Si cal encadenar ifs és millor fer servir switch.
x := 42.0
switch x {
case 0:
case 1:
case 42:
// Els case no "passen a través" no cal "break" per separar-los.
/*
Per fer-ho hi ha una comanda `fallthrough`, mireu:
https://github.com/golang/go/wiki/Switch#fall-through
*/
case 43:
// No hi arriba.
default:
// La opció "default" és opcional
}
// El 'for' tampoc necessita parèntesis, com el 'if'.
// Les variables dins d'un bloc if o for són local del bloc.
for x := 0; x < 3; x++ { // ++ is a statement.
fmt.Println("iteració", x)
}
// x == 42.
// L'única forma de fer bucles en Go és el 'for' però té moltes variants.
for { // bucle infinit.
break // És una broma!.
continue // No hi arriba mai.
}
// Es fa servir "range" per iterar a una taula, un slice, un mapa
// o un canal.
// range torna un valor (channel) o dos (array, slice, string o map).
for key, value := range map[string]int{"un": 1, "dos": 2, "tres": 3} {
// Per cada parell del mapa imprimeix la clau i el valor.
fmt.Printf("clau=%s, valor=%d\n", key, value)
}
// Si només cal el valor es pot fer servir _
for _, name := range []string{"Robert", "Bill", "Josep"} {
fmt.Printf("Hola, %s\n", name)
}
// Es pot usar := per declarar i assignar valors i després
// comprovar-lo y > x.
if y := expensiveComputation(); y > x {
x = y
}
// Les funcions literals són closures
xBig := func() bool {
return x > 10000 // Referencia a x declarada sobre el switch.
}
x = 99999
fmt.Println("xBig:", xBig()) // cert
x = 1.3e3 // x val 1300
fmt.Println("xBig:", xBig()) // fals.
// A més les funcions poden ser definides i cridades com a arguments per
// una funció sempre que:
// a) La funció es cridi inmediatament (),
// b) El tipus del resultat sigui del tipus esperat de l'argument.
fmt.Println("Suma i duplica dos números: ",
func(a, b int) int {
return (a + b) * 2
}(10, 2)) // Es crida amb els arguments 10 i 2
// => Suma i duplica dos números: 24
// Quan el necessitis t'agradarà que hi sigui
goto love
love:
aprenFabricaDeFuncions() // func que retorna func és divertit(3)(3)
aprenDefer() // Revisió ràpida d'una paraula clau.
aprendreInterficies() // Bon material properament!
}
func aprenFabricaDeFuncions() {
// Les dues seguents són equivalents, però la segona és més pràctica
fmt.Println(sentenceFactory("dia")("Un bonic", "d'estiu!"))
d := sentenceFactory("dia")
fmt.Println(d("Un bonic", "d'estiu!"))
fmt.Println(d("Un tranquil", "de primavera!"))
}
// Els decoradors són habituals en altres llenguatges.
// Es pot fer el mateix en Go amb funcions literals que accepten arguments.
func sentenceFactory(mystring string) func(before, after string) string {
return func(before, after string) string {
return fmt.Sprintf("%s %s %s", before, mystring, after) // nou string
}
}
func aprenDefer() (ok bool) {
// Les comandes marcades amb defer s'executen després de que la funció
// hagi acabat.
defer fmt.Println("Les comandes defer s'executen en ordre invers (LIFO).")
defer fmt.Println("\nAquesta és la primera línia que s'imprimeix")
// Defer es fa servir gairebé sempre per tancar un fitxer, en el moment
// en que acaba el mètode.
return true
}
// Defineix Stringer com un tipus interfície amb el mètode String().
type Stringer interface {
String() string
}
// Defineix una estrutura que conté un parell d'enters, x i y.
type parell struct {
x, y int
}
// Defineix un mètode de l'estructura parell. Ara parell implementa Stringer.
func (p parell) String() string { // p és anomenat el "receptor"
// Sprintf és una funció del paquet fmt.
// Fa referència als camps de p.
return fmt.Sprintf("(%d, %d)", p.x, p.y)
}
func aprendreInterficies() {
// La sintaxi de claus es pot fer servir per inicialitzar un "struct".
// Gràcies a := defineix i inicialitza p com un struct 'parell'.
p := parell{3, 4}
fmt.Println(p.String()) // Es crida al mètode de p.
var i Stringer // Declara i de tipus Stringer.
i = p // parell implementa Stringer per tant és vàlid.
// Es pot cridar el mètode String() igual que abans.
fmt.Println(i.String())
// Les funcions de fmt criden a String() per aconseguir una representació
// imprimible d'un objecte.
fmt.Println(p) // Treu el mateix d'abans. Println crida el mètode String.
fmt.Println(i) // Idèntic resultat
aprendreParamentesVariables("Aquí", "estem", "aprenent!")
}
// Les funcions poden tenir paràmetres variables.
func aprendreParamentesVariables(myStrings ...interface{}) {
// Itera per cada un dels valors dels paràmetres
// Ignorant l'índex de la seva posició
for _, param := range myStrings {
fmt.Println("paràmetre:", param)
}
// Passa el valor de múltipes variables com a paràmetre.
fmt.Println("parametres:", fmt.Sprintln(myStrings...))
aprenControlErrors()
}
func aprenControlErrors() {
// ", ok" Es fa servir per saber si hi és o no.
m := map[int]string{3: "tres", 4: "quatre"}
if x, ok := m[1]; !ok { // ok serà fals perquè 1 no està en el mapa.
fmt.Println("no hi és")
} else {
fmt.Print(x) // x seria el valor, si no estés en el mapa.
}
// Un valor d'error donarà més informació sobre l'error.
if _, err := strconv.Atoi("no-int"); err != nil { // _ descarta el valor
// imprimeix 'strconv.ParseInt: intenta convertir "non-int":
// syntaxi invalida'
fmt.Println(err)
}
// Es tornarà a les interfícies més tard. Mentrestant,
aprenConcurrencia()
}
// c és un canal (channel), una forma segura de comunicar objectes.
func inc(i int, c chan int) {
c <- i + 1 // <- és l'operador "envia" quan un canal està a l'esquerra.
}
// Es pot fer servir inc per incrementar un número de forma concurrent.
func aprenConcurrencia() {
// La funció make es pot fer servir per crear slices, mapes i canals.
c := make(chan int)
// S'inicien tres goroutines.
// Els números s'incrementaran de forma concurrent, En paral·lel
// si la màquina on s'executa pot fer-ho i està correctament configurada.
// Tots tres envien al mateix canal.
go inc(0, c) // go és la comanda que inicia una nova goroutine.
go inc(10, c)
go inc(-805, c)
// Llegeix tres resultats del canal i els imprimeix.
// No es pot saber en quin ordre arribaran els resultats!
fmt.Println(<-c, <-c, <-c) // Canal a la dreta <- és l'operador "rebre"
cs := make(chan string) // Un altre canal que processa strings.
ccs := make(chan chan string) // Un canal de canals string.
go func() { c <- 84 }() // Inicia una goroutine i li envia un valor.
go func() { cs <- "paraula" }() // El mateix però amb cs.
// Select té una sintaxi semblant a switch però amb canals.
// Selecciona un cas aleatòriament dels que poden comunicar-se.
select {
case i := <-c: // El valor rebit pot ser assignat a una variable,
fmt.Printf("és un %T", i)
case <-cs: // O es pot descartar
fmt.Println("és un string")
case <-ccs: // Canal buit, no preparat per la comunicació.
fmt.Println("no ha passat.")
}
// Quan arribi aquí s'haurà agafat un valor de c o bé de cs. Una de les
// goroutines iniciades haurà acabat i l'altra romandrà bloquejada.
aprenProgramacioWeb() // Go ho fa. Tu vols fer-ho.
}
// Una funció del paquet http inicia un servidor web.
func aprenProgramacioWeb() {
// El primer paràmetre de ListenAndServe és l'adreça on escoltar
// i el segon és una interfície http.Handler.
go func() {
err := http.ListenAndServe(":8080", pair{})
fmt.Println(err) // no s'han d'ignorar els errors
}()
requestServer()
}
// Es converteix "parell" en un http.Handler només implementant el
// mètode ServeHTTP.
func (p parell) ServeHTTP(w http.ResponseWriter, r *http.Request) {
// Serveix dades en el http.ResponseWriter.
w.Write([]byte("Has après Go en Y minuts!"))
}
func requestServer() {
resp, err := http.Get("http://localhost:8080")
fmt.Println(err)
defer resp.Body.Close()
body, err := ioutil.ReadAll(resp.Body)
fmt.Printf("\nEl servidor diu: `%s`", string(body))
}
```
## Més informació
L'arrel de tot en Go és la web oficial [official Go web site]
(https://go.dev/). Allà es pot seguir el tutorial, jugar interactivament
i llegir molt més del que hem vist aquí.En el "tour",
[the docs](https://go.dev/doc/) conté informació sobre com escriure codi
net i efectiu en Go, comandes per empaquetar i generar documentació, i
història de les versions.
És altament recomanable llegir La definició del llenguatge. És fàcil de llegir
i sorprenentment curta (com la definició del llenguatge en aquests dies).
Es pot jugar amb codi a [Go playground](https://go.dev/play/p/tnWMjr16Mm).
Prova de fer canvis en el codi i executar-lo des del navegador! Es pot fer
servir [https://go.dev/play/](https://go.dev/play/) com a [REPL](https://en.wikipedia.org/wiki/Read-eval-print_loop) per provar coses i codi
en el navegador sense haver d'instal·lar Go.
En la llista de lectures pels estudiants de Go hi ha
[el codi font de la llibreria estàndard](https://go.dev/src/).
Ampliament comentada, que demostra el fàcil que és de llegir i entendre els
programes en Go, l'estil de programació, i les formes de treballar-hi. O es
pot clicar en un nom de funció en [la documentació](https://go.dev/pkg/)
i veure'n el codi!
Un altre gran recurs per aprendre Go és
[Go by example](https://gobyexample.com/).
Go Mobile afegeix suport per plataformes mòbils (Android i iOS). Es poden
escriure aplicacions mòbils o escriure llibreries de paquets de Go, que es
poden cridar des de Java (android) i Objective-C (iOS).
Comproveu la [Go Mobile page](https://github.com/golang/go/wiki/Mobile) per
més informació.